'Aspectes literaris de Gibraltar,' Emigdi Subirats, Vila Web Bloc (11 June, 2009)


Sovint m'agrada escriure  aquí al bloc sobre la meua passió personal pels aspectes literaris concernents a territoris amb una situació lingüística francament extraordinària a causa de condicionaments històrics o geogràfics.  Sempre he estat motivat per la preservació de les llengües com a part fonamental del universal heritage. Aquest és el cas, molt especialment, de la ciutat de l'Alguer, a la qual he dedicat uns quants estudis, i també de la regió del Carxe (catalanòfoba baix administració murciana), de la Catalunya del nord (una literatura interessantíssima), o del Matarranya (la nineta dels meus ulls, per dir-ho d'una manera molt sentimental... la real). 

Durant aquest hivern he llegit alguna obra d'autors gibraltarenys, perquè m'interessava molt veure el registre de llengua anglesa que usaven, així com  apropar-me a la seua realitat socio-lingüística que desconeixia fins ara. La influència britànica és notable malgrat la distància geogràfica. Hem de tenir en compte que l'anglès és la llengua del govern, del comerç, de l'educació i dels mitjans de comunicació, i que la importància internacional d'una llengua amb tant poder com l'anglès pot minoritzar perfectament qualsevol altra parla d'abast local. Els gibraltrarenys per cursar estudis universitaris solen anar al Regne unit, amb la qual cosa aprofundeixen els seus lligams amb la metròpoli i amb la seua cultura.  

Puc constatar que he trobat una interesant quantitat de textos literaris d'autors gibraltarenys, la qual cosa m'ha satisfet plenament, com en qualsevol altre territori amb delicada situació socio-lingüística. La primera obra de ficció interessant la va escriure Hèctor Licudi. Es tracta de la novel·la Barbarita (1929), escrita en llengua espanyola. És una narració autobiogràfica d'aventures i desventures d'un jove gibraltareny. A les dècades de 1940-50 varen publicar-se reculls poètics en anglès d'autors com Leopoldo Sanguinetti, Albert Joseph Patron, i Alberto Pizzarello. Als anys 1960 destaca molt especialment els treballs d'Elio Cruz, amb obres molt respectades com La Lola se va pá Londre and Connie con cama camera en el comedor, les quals demostren uns forts lligams culturals amb la veïna Andalusia. Als 1990  hem de fer esment d'un important home de lletres Mario Arroyo, amb Profiles, unes meditacions bilingües sobre amor, solitud i mort. M'interessa molt especialment aquest escriptor, i intentaré aquest estiu comprar alguna obra seua a l'amazon.com, perquè és l'autor més prestigiós de Gibraltar. L'assagista  Mary Chiappe ha publicat Cabbages and Kings (2006). 
Finalment   M. G. Sanchez ha estat l'autor d'una novel·la excel·lent Rock Black 0-10: A Gibraltar fiction (2006), la qual m'ha impressionat i m'ha permès admirar el seu talent literari. Segueix els problemes d'un jove gibraltareny per la situació econòmica dels anys 1980. La seua força recau en l'habilitat de l'escriptor d'entrar en la personalitat dels gibraltarenys, amb la incorporació de mites i de cultura popular local. Té un final ben estrany, que fa pensar novament sobre la història. 
M.G. Sánchez també és l'autor d'obres interessants com The Prostitutes of Serruya's Lane and Other Hidden Gibraltarian Histories,  Diary of a Victorian Colonial, i Writing the Rock of Gibraltar: An Anthology of Literary Texts, 1720-1890.

Una nova mostra que en territoris amb una situació socio-lingüística especial pot fer-se bona literatura. El cas és comparable  al dels novel·listes nordcatalans Joan-Lluís Lluís, que vàrem tenir a Lletres Ebrenques enguany, i Joan-Daniel Beszonoff, que s'han guanyat un nom dintre de la literatura catalana, malgrat no pertànyer al poderós cercle barceloní. M.G. Sánchez no ho deu tenir fàcil dintre de la cultura anglesa, però és un cas francament a estudiar i defensar, un autor de referència per la seua qualitat i perquè s'ha convertit en una mena d'ambaixador de les lletres gibraltarenyes al món anglo-saxó.